Josep Trueta i Raspall, fill de Rafael, i Mercè neix a Barcelona, al Poble Nou, el 27 d'octubre de 1897. El seu pare va educar-lo amb certa severitat, obligant-lo a donar sempre el millor de si mateix.
El seu avi patern, universitari de grans inquietuds i destacat militar del moviment progressista de l'època, va esdevenir el personatge més important de la seva infantesa. El nét sentia per l'avi una admiració sense límits. Aquest li va fer saber que el progrés de la humanitat no podia dependre d'actes violents locals, sinó de la implantació universal de grans ideals que enaltissin el gènere humà i que l'exercici físic era font de joventut per a la humanitat. Li va transmetre el gust per les llargues caminades, per la política i per l'esport.
La natació seria l'esport predilecte d'en Josep Trueta; també va practicar el futbol, la boxa, el tennis, l'atletisme. La seva afició i dedicació a l'esgrima li van permetre dominar l'espasa, el sabre i el floret amb notable destresa i, tot i ser esquerrà, va acostumar-se a utilitzar la mà dreta i l'esquerra indistintament, la qual cosa posteriorment el va afavorir alhora de practicar la cirugia.

Josep Trueta somiava dedicar-se a la pintura, però el seu pare estava il·lusionat que continués la tradició familiar perquè cinc o sis generacions de Truetas s'havien dedicat a la ciència i a la medicina. Va iniciar-ne els estudis amb escàs entusiasme, encara que poc després ja s'hi sentia profundament interessat. Més tard confessaria que, superada la primera crisi "... i quan vaig poder fer la dissecció amb les meves pròpies mans, de seguida em vaig adonar de quina hauria de ser la meva missió en la medicina: fer art en el cos humà".
El setembre de 1921 es llicencia en Medicina i ingressa immediatament al departament de cirugia de l'Hospital de la Santa Creu. Al 1923 es casa amb Amèlia Llacuna amb la qual va tenir quatre fills. El primer sou que va guanyar era de 250 ptes. al mes. Una altra font d'ingressos era la que li procurava l'administració d'injeccions de Salversan contra la sífilis.


Trueta va practicar la primera intervenció quirúrgica al costat del seu pare. Va ser una hèrnia que extirpar a un carreter molt famós de Castellterçol. En aquella època s'efectuaven moltes operacions a domicili, perquè la gent tenia tota mena de prevencions de ser traslladats a l'hospital o a la clínica. El tractament de la osteomelitis crònica, iniciat pel cirugià nord-americà Winnet Orr, va ser el punt de partida de les seves investigacions. A mesura que investiga va configurant el que més tard es coneixeria com el "mètode Trueta", que s'estructurava en:
1. Tractament quirúrgic immediat.
2. Neteja de la ferida.
3. Excisió de la ferida.
4. Drenatge.
5. Immobilització amb l'embenat de guix.

Trueta, referint-se a la forma correcta d'aplicació del seu mètode, havia fet saber: "Tots els punts són de vital importància, però l'èxit de la seva aplicació gira entorn del tercer punt: l'excisió de la ferida. Sense una excisió correcte, encara que els altres punts s'acompleixin fidelment, la técnica és inoperant i pot fins i tot ser perillosa".
L'exposició del tractament va ser rebuda amb força excepticisme. Ell sabia que, al principi, la iplantació de qualsevol fórmula nova genera gairebé sempre el refús a admetre-la, ja que la rutina és arrelada. Però en Trueta pensa que cal afrontar la controversia perquè hi ha en joc moltes vides humanes, i "el mes de setembre de 1936, vaig exposar un altre treball i en aquesta ocasió els cirugians catalans van mostrar un gran interès pel mètode".

A Catalunya molt aviat va ser molt coneguda la notícia que un metge barcelonès salvava gairebé miraculosament de l'horrible mutilació als ferits, víctimes dels bombargejos. L'aplicació correcta dels cinc punts del "mètode Trueta" va permetre combatre, durant el temps de guerra, el pitjor enemic: la gangrena. Paul W. Brown va constatar: "A la primera guerra mundial, molt abans de conèixer-se el "mètode Trueta", els morts per gangrena representaven el 18 per cent dels ferits, mentre que a l'actualitat, segons es va poder comprovar a la guerra del Viet-Nam, on es va aplicar el mètode sistemàticament, el percentatge va descendir a un 0,16 per cent".


El febrer de 1939 Josep Trueta té 42 anys. És un home alt, ros, d'ulls blaus i molt prim perquè ha perdut més de 20 kilos després de tres anys fent la guerra de l'única manera que a un metge li és permès: salvant vides humanes.
Juntament amb tants d'altres refugiats de guerra espanyols i catalans passa la frontera com a exiliat i s'està primer a Perpinyà i després a Oxford, on s'instal·la. El 1940 el van elegir membre d'honor de la Societat Britànica d'Ortopèdia i forma part del Consell Nacional de Catalunya que es constitueix a Londres. El 1941 escriu The Spirit of Catalonia, per donar a conèixer al món anglosaxó la història i la cultura catalana. Al 1943 li és otorgat el grau de Doctor "Honoris Causa" per la universitat d'Oxford.
El treball i l'aportació de Josep Trueta a la medicina és immensa. La troballa de la doble circulació renal és un descobriment de la més gran transcendència. A principi dels anys 40 va observar que alguns pacients que ingressaven a l'hospital amb lesions aparentment lleus, morien d'urèmia als vuit dies.
Completa la trilogia de les grans aportacions de Trueta l'obra: L'origen del sistema ossi.


Josep Trueta, professor emèrit de cirugia ortopèdica de la universitat d'Oxford, proposat dues vegades per al premi Nobel, membre d'honor de nombroses Acadèmies i Associacions Mèdiques de tot el món, amb innombrables premis i títols, doctor "Honoris Causa" de les més prestigioses Universitats europees i americanes, ha contribuit a la Història de la Medicina amb la publicació de més de 200 treballs i 20 monografies, publicades en diversos idiomes.
A Barcelona, a Espanya, el seu nom va ser proscrit a la premsa per ordre dels successius govern franquistes. fins l'any 1969 no se li va otorgar el premi Virgili, de la Societat de Cirugia de Barcelona. El 1970 se'l va designar Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. I fins el novembre de 1976 no va ser nomenat doctor "Honoris Causa" de la UAB, la mateixa universitat que el 1935 li havia ofert una càtedra a la qual Trueta va renunciar de moment perquè tenia el propòsit de visitar abans algunes institucions quirúrgiques universitàries estrangeres.
A la tardor de 1976, Trueta es troba ferit de mort. A l'acte celebrat a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Trueta, amb gran emoció, va pronunciar el que havia de ser el seu darrer parlament públic:
"Havent deixat Catalunya quan la democràcia moria en ella, és per a mi una font de gran satisfacció el que aquest títol em sigui conferit quan la democràcia hi reneix... La llibertat és consubstancial en la meva vida. Aquest acte d'avui significa el veritable retorn a la meva terra, que vaig deixar perquè no volia veure morta la llibertat del meu pais"

Text extret de AURA

<<<